Som moltes les artistes, comissàries, gestores i col·lectius de creadors i visitants que des de l’any 2007 hem format part activa i professional, o simplement hem visitat Laboral Centro de Arte com a públic, gaudint de les seues propostes entorn de l’art i la cultura digital.
Laboral Centro de Arte és un dels referents nacionals i internacionals abordant les complexitats de les actuals pràctiques artístiques i funciona com a esperó per a la fusió de diferents arts digitals, generant diàleg entre agents i disciplines, no sols artístiques sinó també tecnològiques, científiques i socials. Des dels seus inicis el Centre genera xarxes entre artistes, gestores i públic, tant en l’àmbit local com en el nacional i internacional.
En clau asturiana, LABoral suposa una via pública i activa d’entrada i eixida de coneixement i cultura per a la comunitat autònoma, les quals, desgraciadament, no abunden.
En les últimes setmanes i com ja succeeix periòdicament des dels seus inicis, hem assistit a una escalada de comunicats en la premsa local respecte a diversos moviments en el Centre, com ara la no renovació dels càrrecs directius [ 1 ], la fugida dels seus ja reduïts col·laboradors i patrons privats [ 1 ] i especulacions entorn de la programació i usos futurs [ 1 ] que distorsionen i desubican la realitat per a la qual va ser concebut, el seu desenvolupament actual i el seu propi funcionament.
A aquesta sèrie d’esdeveniments i contínues pressions, s’uneix la nul·la transparència i comunicació del propi govern del Principat com a gestor principal del Centre.
Lamentablement, no són fets aïllats i LABoral se suma a la llarga llista de greuges, males decisions i praxis polítiques que esquitxen altres centres culturals de la nostra geografia i que, lluny de ser valorats i estimulats en un esperat compromís institucional i social, són sotmesos a una repetida fustigació. Aquesta situació asturiana ressona en els casos de Medialab Prado [ 1 ] a Madrid, el C3A de Còrdova o el CDAN [ 1 ] d’Osca, entre molts altres.
És per això que artistes, gestores i les ciutadanes sotasignades no podem quedar-nos de braços plegats davant aquest nou revés, que compromet una vegada més, la labor de Laboral Centro de Arte, empobrint els àmbits culturals i socials, ja de per si mateix maltractats. I més en un context de recent pandèmia i apressant precarietat, a causa de les diverses restriccions socials i econòmiques derivades d’aquesta.
Concretament, les sotasignades demanem:
Claredat i transparència total sobre el futur organitzatiu i econòmic del Centre, així com els efectes previstos en la seua programació.
Que el patronat de LABORAL estiga format per fins a un 50% de professionals del sector, el coneixement del qual és imprescindible per a prendre decisions rigoroses i expertes sobre el futur del centre.
Atés que el patronat s’està buidant de patrons privats i premis/ ajudes a la producció i exhibició del teixit artístic asturià multidisciplinari no es convocaran, que es compte amb l’assignació pressupostària necessària per a garantir la continuïtat de les mateixes en unes condicions dignes i suficients.
Que es respecte la coherència i llibertat artística en la programació en totes les seues línies de desenvolupament, evitant cedir el centre a iniciatives que poc o res tenen a veure amb el desenvolupament de les seues temàtiques.
Que es cuide la integritat física del Centre, aportant recursos tècnics i humans suficients, en condicions laborals dignes, perquè els espais siguen usables i no s’abandonen al descuit.
Que s’establisquen vies de participació directa amb usuari/as del Centre i col·laboradors/as, perquè el diàleg siga àgil i ajude al fet que propostes simples i necessàries per a la comunitat artística i la ciutadania, puguen ser realment escoltades i posades en pràctica. En definitiva, que es protegisca i es done sostenibilitat a llarg termini a Laboral Centre d’Art, amb independència del signe polític de les administracions competents, ajudant al fet que el centre puga conservar la seua naturalesa en constant evolució, sense la ingerència política o patint la pressió de moments polítics conjunturals.